Logo

El Portal de la RSE i les Pimes

Julio Martínez, President de Fecetc: "Ni les empreses ni l'Administració compleixen la Lismi"


BARCELONA - 15/03/2017


Reflexions de Julio Martínez, President de Fecetc, Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya, sobre la situació actual del mercat laboral per als discapacitats. Fecetc celebra el seu 25è aniversari i Julio Martínez constata en aquesta entrevista els progressos que s'han fet en la integració laboral dels discapacitats al llarga d'aquest temps, però també que tant empreses privades com administracions públiques continuen sense complir la Llei d'Integració Social dels Minusvàlids, Lismi. Això suposa que tan sols el 17% per cent del discapacitats tinguin feina.



Com va sorgir la creació de la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya?
Des d'abans dels vuitanta ja començaven a sortir algunes empreses i algunes entitats que treballaven amb gent amb discapacitat . A partir dels vuitanta van començar algunes associacions per poder conèixer entre tots quines eren les preocupacions o necessitats que podíem tenir. Ja a partir de l’any 82, quan surt la Lismi, la Llei d’Integració Social de persones amb Minusvàlua és quan comencem nosaltres a veure que ens podem organitzar d’una altra forma. No va ser fins al 92 que diferents associacions es van constituir en la Federació Catalana de Centres Especials de Treball.

Del 92 fins aquí ha plogut molt. Com ha evolucionat la Fecetc?
Aquesta federació ha anat creixent al llarg d’aquests anys i en aquest moment estem cobrint al voltant de 65 centres especials de treball que donen feina a prop de 6.000 treballadors a tota Catalunya.

Quines són les magnituds de la realitat dels treballadors amb discapacitat a Catalunya?
A Catalunya tenim, en xifres rodones, al voltant 550.00 persones amb discapacitat. En edat laboral, es a dir, de 16-17 anys a 64, ens trobem amb 170.000 persones. Només el 18% d’aquestes 170.000 persones estan contractades. Només aquest 18% té feina. Moltes vegades no és una feina continuada o indefinida, sino que potser temporal, no fixa. Això suposa un 32 per cent d’atur, una xifra molt superior a la mitjana general d’atur. La nostra preocupació, o la meva preocupació en concret, és que el 70 per cent de persones no estan ni registrades com a demandants de feina. I això no es veu. No es veu perquè no existeixen a nivell del mon laboral.

I el principal responsable de tot això es...
El tema està en que les empreses que han de complir una llei que diu que haurien de reservar un 2% de la plantilla per a persones amb discapacitat, i les Administracions Públiques un 5%, no compleixen. En aquest moment podrien calcular que el dèficit de llocs de treball entre empresa pública y privada està al voltant de 13.000 llocs de treball sense cobrir.

Com afecta aquesta situació del mercat laboral als aspirants a una feina?
Davant d’aquesta situació de fracàs laboral, les persones amb discapacitat no volen sortir al mercat de treball, i per tant, no surten de casa, i els manquen unes contribucions que podrien permetre en el futur tenir una situació bastant més estable. Però el que passa realment és que hi ha un problema de formació en les persones amb discapacitat, i un problema de desinformació en les empreses, que desconeixen les capacitats de les persones amb minusvàlua per desenvolupar alguns tipus de treball.



Tot això sembla bastant descoratjador. Com s’ho prenen els afectats?
Hi ha gent amb discapacitat que té por de ser rebutjada en buscar feina i no s’arrisquen a sortir al mercat de treball. Però d’altra banda, també hi ha un problema de les famílies que tenen por al possible fracàs i, per tant, sobreprotegeixen als seus fills o filles amb discapacitat, i resten a casa sense pràcticament fer res.

La crisi haurà encara empitjorat la situació.
Si en aquests anys de crisi a Catalunya han tancat 17.000 empreses, en l’àmbit del treball amb discapacitats ha tancat el 10 per cent dels Centres Especials de Treball, tant per les restriccions com pel tema de que no arriben les transferències des del ministeri de Madrid en proporció al nombre de treballadors discapacitats que tenim a Catalunya.

D’on pot venir la solució?
És un conjunt de situacions molt problemàtiques que haurem de treballar poc a poc i, si poguéssim totes les organitzacions plegades, seria perfecte, perquè podríem anar totes alhora. Per això, és necessari un pacte entre tots perquè hem d’explicar a cadascun dels actors, empreses, administracions, centres especials de treball i entitats gestores, discapacitats i famílies, el paper que ha de jugar.


Compartir FB